Bé, jo personalment no em sent gens espanyol... el que encara no acabe de tindre clar és si sóc valencià i prou, o habitant dels països catalans... Vull dir ni la llengua ni la cultura canvien bruscament en creuar el Sénia... i per tant trobe que la separació entre catalans i valencians és més artificial que altra cosa. Per exemple jo parle gairebé com els de lleida, i no com els de valència...
A mí m'és bastant igual el tema de la independència de Catalunya, tot i que em sento català abans que espanyol. Seria unionista si fora dels límits de Catalunya ens miressin amb bons ulls als catalans, però com no ho fan, i en especial no ho fan a València, crec que tot i que sols siguem dèbils, millor sols que mal acompanyats. Em cauen especialment malament els valencians fatxes que ens desitgen als catalans totes les coses dolentes que poden, i van sempre en contra nostra. Parlo sobretot de l'actual govern del País Valencià. Això no vol dir, però, que tots els valencians em caiguin malament ni molt menys, ja que sé que hi ha alguns patriotes allà que ens agraeixen als catalans haver-los portat l'idioma que parlen, en comptes de renegar de les seves arrels. Tant de bo tots els valencians fossin com tu, Maulet. Tot i això, a mí m'agradaria un estat espanyol on un català fos tractat exactament igual que un habitant de Castella, d'Extremadura, de Galícia, o fins i tot del País Basc. Vull sentir-me lliure d'anar a l'Aragó, a Castella la Manxa o a Madrid i ésser tractat tan bé com si fos un espanyol de qualsevol altra comunitat, i no que m'etiquetin de separatista-socialista, com molta gent fa allà, i sobretot, poder ser catalanista i espanyol alhora, com l'habitant de Múrcia que vulgui millores per la seva comunitat, però aplicat a la comunitat de Catalunya. Per cert, d'on ets de València, Maulet?
Jo sóc de la planadel millars, la plana baixa concretament... Ací encara es parla prou de valencià (digue'n català), i l'anticatalanisme no és tan fort com al "Cap i Cassal" (noteu la sordització de la essa en apitxat). Cal tenir en compte que aquest anticatalanisme, no és pas antic, i que és un estrategema dels espanyolistes ultradretans per a dividir als catalanoparlants... De fet, els qui més criden per defensar la secessió lingüística són els que en la puta vida han parlat valencià... Però bé... Jo no em considere català... però tampoc sóc valencià de valència... és per això que tinc, més aviat tenim, aquells que estimem la nostra llengua una crisi d'identitat greu... Perquè jo no em sent identificat amb l'espanyolisme ultradretà del PP, ni amb el regionalisme anticatalanista i violent del GAV, coalicio (sic), o unió valenciana... I més enllà, culturalment em sent més prop dels catalanoparlants de més al nord, que no dels del sud (tbé és cert que n'hi ha menys...). En definitiva, tinc clar que no sóc espanyol, que sóc un europeu, i que la meua llengua és la catalana...
mmm....yo personalmente me siento muchísimo más aragonés que español. Me considero regionalista (podría decirse nacionalista), pero no independentista (para mí, soy un español....aunque a veces me cueste creerlo). A mi lo que me molesta es el centralismo que se trata de imponer desde Madrid para todo. Enciendes la televisión, y sólo ves Madrid. A Cataluña sólo la sacan cuando algún politicucho dice algo polémico, al País Vasco sólo lo sacan cuando ha habido una bomba, y a Aragón cuando llueve un poco y se puede justificar así un eventual trasvase del Ebro... Y si por lo menos a cambio nos dieran una palmadica en la espalda...pero ni eso, vivimos en una cultura de peineta y flamenco donde la verdadra esencia española, la de la pluralidad y la diversidad de sus naciones/pueblos (llamadlo como queráis) se ve doblegada por la mierda que nos intentan meter desde el Estado, independientemente del gobierno que sea... Y hablo especialmente pensando en mi tierra, Aragón...que no es ni Castilla ni Cataluña, que es Aragón. Pero este mismo problema lo tienen en Extremadura y en Asturias, en Canarias y en Cantabria...porque para los españoles (sí, sí, esos que cantan yo soy español español español) sólo existe Madrid...y Andalucía en el mejor de los casos. Y así van las cosas. Que no se nos tiene en cuenta (a vosotros los catalanes aún se os tiene en cuenta para algo...los demás nos tenemos que contentar con ser el culo del mundo). Y luego está el peor problema de todos: en España hay más separadores que separatistas. Y mientras Madrid nos mire por encima del hombro a todos, nunca seremos más que eso
Tens molta raó brennas. Estic d'acord amb les teues premises però no amb les conclusions... Vull dir, és cert que una espanya diferent, plural i federalista potser funcionaria, però espanya com a estat unitari i centralista fa més de 300 anys que existix, no crec que ara canvie... De tota manera, no acabe d'entendre quin sentit té mantenir estats com espanya en un món globalitzat, especialment dins la UE... Vull dir, quina diferència hi hauria entre una hipotetica confederació ibèrica a la vegada federada en la UE, i una federació de nacions (sí, nacions, que no estats) europea. El que vull dir, és que més enllà de 300 anys de convivencia forçada, no hi ha res que ens uneixi a la resta de l'estat espanyol, els mateixos motius que trobariem per restar en espanya, els podriem esgrimir, per a annexar-nos a frança, itàlia, o andorra... Espanya com a entitat politico-administrativa simplement sobra... És important que cada poble puga decidir els assumptes que l'afecten, per tant un parlament nacional (catlà, aragonés, gallec, occità, flamenc...) és necessari, i d'altra banda, decisions de caràcter global (economia, exteriors i defensa) ha de quedar en mans del govern federal europeu... Francament, en un model així no veig la utilitat d'una administració intermitja a Madrid, més enllà de generar paperassa i enxufar funcionaris per a que la facen... No m'entengueu malament, no sent cap odi envers els espanyols, simplement no em considere un d'ells, fonamentalment, perquè ells només em consideren espanyol a l'hora de pagar a tots els altres efectes sóc un espanyol de segona ,si parle castellà, o un catalanufo de mierda si parle la meua llengua (encara que, com bé sabeu, sóc valencià...)
Un estat federat, tal com els EUA, em sembla ideal. Podríem dividir l'actual estat central en diferents estats federals (Catalunya, Aragó, València, Castella, Andalusia, País Basc, Lleó, Galícia...) que cadascú tingués un govern propi, però un representant comú, com per exemple el rei, però amb unes funcions purament representatives (tal com fa la casa blanca en el cas dels EUA). Crec que tothom estaria d'acord amb aquest model. Cal destacar que Espanya no es preocupa gaire per les seves cultures, quan Lleó no té ni tan sols una comunitat pròpia, on clarament deixen de banda al poble lleonès... en canvi, ¿per qué li donen a La Rioja status autonòmic? No ho entenc. En definitiva, visca Ibèria federal.
Yo estoy de acuerdo con Polpolgio, un estado federal siguiendo el modelo alemán sería suficiente...respecto a lo que dice Maulet, creo que lo de la "convivencia forzada" no es así del todo...si analizas la historia de la Península Ibérica hasta el siglo XIX no ha habido rebeliones o ideas de tipo "nacionalista" en el sentido común de la palabra. Cuando la Corona de Aragón nos rebelamos contra la tiranía borbónica, no era contra el Estado español, sino contra una concepción castellanocentrista y centralista del gobierno, y de la misma manera la Revuelta dels Segadors fue una revuelta política (inspirada, por otra parte, por Francia) y no nacionalista, por eso no tenemos que confundir determinados procesos históricos con nacionalismo. Todo esto recordando, no obstante, el lugar que nos pertenece como pueblos, como aragoneses, castellanos, catalanes, gallegos, navarros, vascos...
Certament, teniu raó, però més enllà del fet que ara mateix estem en el mateix estat, jo no veig què ens uneix més als lleonesos, als castellans o als gallecs que no pas als occitans, als sards... Vull dir, quinad diferència real hi hauria entre una federació ibèrica integrada per Catalans, Castellans, Aragonesos, Valencians... I una federació europea integrada per castellans, catalans, aragonesos, valencians, euskalduns, occitans, anglesos, escocesos, bretons... Si és realment federal, no n'hi hauria cap... I per tant, jo estaria més a favor d'una federació europea que no pas una d'ibèrica... Tot i així, estaria més a favor d'una federació de qualsevol tipus que del castellanocentrisme (inspirat en el jacobinisme francés) que tenim ara... Un altra cosa és la probabilitat que passe una cosa així, jo, seriosament, veig més probable que els catalans o els bascos s'independitzen (que no vol dir que siga molt probable...) que no pas que els castellans deixen de veure'ns com espanyols de segona... En qualsevol cas, trobe que és important basar els fonaments de qualsevol estat en principis democràtics. Per tant, crec que el model d'estat a establir hauria de ser sotmés amb una relativa periodicitat a plebiscit.
Maulet, si tuviéramos un Estado de corte jacobinista francés...crees que estarías hablando catalán? o que dirías "soy valenciano"? no....vivimos en un país descentralizado (nada que ver con el jacobinismo francés, para nada), el problema es que se "descentraliza" para lo que interesa... Yo le veo la misma utilidad a una federación europea de pueblos que a una española...de hecho, hemos sido llamados Hispani desde tiempos romanos, y eso ya nos da cierta relación entre nosotros (mal que nos pese a algunos xD). Además, todas estas cuestiones son terriblemente subjetivas...yo no considero a los valencianos como una nacionalidad (lo digo con todo el respeto) más de lo que son los murcianos o los asturianos, ni considero a los vascos una entidad histórica. Pero estas opiniones cambian en cada uno, con lo cual...estamos hablando continuamente de una utopía.
Jo si que considero a València una nacionalitat històrica, diferent de la catalana, l'aragonesa o la castellana. Tot i això, sóc partidari de creure que catalans i valencians parlem el mateix idioma, malgrat tot el que digui Paco Camps i el seu sèquit ultraespanyolista. A mí ja m'és prou el nostre sistema d'ara, sempre i quan s'aprovès el nou Estatut de Catalunya i els catalans tinguessim un tracte millor per part de la resta dels espanyols. Potser vosaltres no, però els aragonesos, els valencians, i els espanyols de tota mena no s'avenen massa bé amb nosaltres, i això, tot i no ser-ho, em fan una mica més separatista cada dia...
En realitat, un cop es deixen a banda els pre-judicis, es veu la realitat molt clarament. Cal triar el marc juridic en el qual encabir-nos. L'actual, òbviament no ens inclou, més aviat ens exclou, s'escriu un paperet que diu que tenim dret a parlar valencià, per a que callem, i a l'hora de la veritat no et deixen parlar-lo a cap lloc opficial, ara fins i tot volen llevar les linies en valencià de l'escola pública... A mí aquest sistema no m'agrada, i ha estat així, o pitjor des que els trastàmara van substituir el casal de barcelona. Per tant, jo considere que una bona mesura per a millorar la situació és disminuir considerablement el poder de castella sobre nosaltres, si això vol dir la independència, així siga. Personalment jo també veig als valencians com una nació, diferent de la catalana, encara que és innegable que compartim tota una serie de trets culturals, entre els quals la llengua, i fóra positiu per a ambdós pobles que cooperarem més entre nosaltres...
No era el casal de Barcelona, Maulet...la dinastía era la de los Reyes de Aragón. No es nacionalismo, simplemente el cargo de Rey (de Aragón en este caso) era más importante que el de Conde (de Barcelona), por lo cual los reyes de la Corona usaban el título de Rey de Aragón mucho más a menudo y como modo de nombrar a su dinastía. A la hora de la verdad, creo que los catalanes no estáis demasiado mal...fijaos en los aragoneses o en los navarros...
Cert, brennas, tens tota la raó: els catalans hem aconseguit recuperar gran part de la nostra identitat cultural, però fixa't a quin preu ho hem fet. Les nostres reivindicacions han generat un gran odi cap a nosaltres per una bona part de la resta dels espanyols... En canvi, ningú no et diria a Espanya que té odi cap als aragonesos (potser Múrcia seria la excepció) o cap als navarricos, però molts sí dirien que ens tenen un cert rebuig a nosaltres, els catalans.
Certament hi ha gent que està pitjor, però això no hauria de ser cap consol, ni cap excusa per deixar d'intentar millorar... Respecte als noms dels reis d'aragó, comtes de barcelona i d'urgell, reis de valència i de mallorca... no discutiré, però donat que el càrrec no és únic (Els reis d'aragó, eren també reis de valència i de mallorca, si més no, nominalment aquest títol és igual d'important que el de rei d'aragó... ;-) ) no convé emprar-lo per a anomenar un llinatge...
Canviant de tema completament... Quin mod em recomanarieu en el que es puga jugar amb la corona d'aragó? Fins ara havia jugat al sicilian vespers, però potser n'hi ha algún més bo...
No me gusta Sicilian Vespers, porque presenta una facción "catalana" y no "aragonesa"...yo soy muy mío para esas cosas...y sabéis todos los que estáis aquí que no tengo nada contra Cataluña, si no al revés xD Yo os recomendaría Dominion of the Sword cuando salga....porque va para largo
Bueno, és que en realitat la corona d'aragó no era pas una facció, sino més aviat un conjunt de regnes força independents que compartien rei... Vull dir amb això, que el conjunt no era ni català, ni aragonés... Certament en sicilian vespers sembla com si el comtat de barcelona absorbira aragó (cosa falsa, com ho seria que aragó absorbís barcelona...), seria probablement millor que existiren dues faccions (comtats de barcelona i urgell, i aragó) que s'uniren si es compleixen unes determinades condicions...
Perdoneu que m'hi fiqui i que entri a la discusió un pèl tard. Jo no tinc cap mena de fe en l'estat espanyol, ni en l'estat de les autonomies, ni en la constitució. Desitjo un estat català integrat en la unió europea com qualsevol altre. El temps m'ha donat la raó (crec) i si fa deu anys quan jo deia que era independentista em miraven i pensaven: somiatruites! ara ja és una posició política com qualsevol altra. Queda molt camí per recórrer però almenys l'independentisme ha entrat de ple en el debat polític (al Principat, òbviament).
És cert que el desig independentista va creixent. Jo crec que aquest desig culminarà amb la independència quan mori la generació d'emigrants espanyols (i que se senten per tant espanyols), de forma que quedin ja els nascuts a Catalunya, que miraran la pàtria des d'una perspectiva diferent a la dels pares. Tot i això, jo sóc nacionalista català, pero no separatista ni independentista: no hem d'oblidar que sense el suport d'Espanya no anem enlloc, i que l'ingrès en la comunitat europea no seria immediat. Catalunya hauria de subsistir per si mateixa...
Ningú té una bola de vidre però crec que amb el tema unió europea no hi hauria cap problema, segur. Els que tindrien un problema serien els espanyols... però és evident que les relacions amb Espanya haurien de ser bones com amb qualsevol veí. (segur que en els primers anys d'independència les relacions serien molt tenses)
